Si a "Negociador" (2014), Borja Cobeaga abordaba des d'una perspectiva irònica les negociacions secretes entre el govern espanyol i ETA, a "Fe de etarras" (2017) se centra en la definitiva desintegració de l'organització terrorista a través de les figures de quatre irreductibles i dels seus intents patètics de recuperar protagonisme i tornar als dies en què "a ETA es menjava de collons". Com en aquell títol, el guionista i director, sense forçar el gag, porta la trama al terreny de la conya més absoluta fins al catàrtic final, i fa prevaler el retrat dels personatges (alguns caricaturescos, sempre entranyables) sobre una polèmica que el mateix argument considera superada.
4 comentaris:
la vaig mirar i no està malament per passar l'estona, però tampoc no és la gran pel·lícula. Tant és així que no en recordo el final...
No sé què dir perquè no vull fer espòilers.
Salutacions.
M´ha agradat! Aquest tó de comèdia repossada no és gaire frecuent a les pel.lícules espanyoles. Tina Sainz està molt bé al seu paper de veina "croquetera" una mica inquietant, i no està malament aquest final obert. A vegades, quan esperen la trucada que no arriba, m´ha recordat -salvant distancies- a "Perdidos en Brujas."
Salut!
Borgo.
Inquietant sens dubte el personatge de Tina Sáinz.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada