Olivier Assayas canvia de registre per enèsima vegada i a "Dobles vidas" (2018) assaja un estil de comèdia lleugera, molt dialogada. Però el joc de miralls establert entre les parelles protagonistes enllaça fàcilment amb els títols anteriors en la seva filmografia com a guionista ("Basada en hechos reales") o també director ("Personal Shopper", "Viaje a Sils Maria" -i torna a treballar amb Juliette Binoche-); un joc de miralls que va més enllà de les infidelitats: la crisi de la mitjana edat conviu amb la crisi imposada per les noves tecnologies, la imatge preval sobre les conviccions. Però, com ja va dir Lampedusa, explícitament esmentat al film, tot ha de canviar perquè res no canviï.
7 comentaris:
Woody Allen sense Woody Allen. Em pregunto quan trobarà Assayas la seva veu pròpia...
La part més interessant m´ha semblat de com la gent d´edat madura ha d´enfrontar el món digital. La resta m´ha semblat un còctel de Rohmer i Woody Allen.
Salut!
Borgo.
Molt crítics us veig amb aquesta pel·lícula, que trobo més profunda d'allò que aparenta. Certament, pot semblar una barreja de Rohmer i Woody Allen (la importància del diàleg, la conya a costa dels intel·lectuals), però no penso que Assayas hagi pretès imitar cap dels dos i sí que parla amb la seva veu, tot i que els canvis de to sobtats puguin arribar a desconcertar (la meva opinió, però, és poc fiable perquè desconec la seva filmografia anterior a "Las horas del verano").
Gràcies pels vostres comentaris!
Ricard,
em va pareixer un intent de emular a Woody Allen a la francesa, però aquest director està molt lluny de la genialitat de Woody.De fet, em pareix que mancava alguna cosa,massa intelectualitat,massa ment,poca emoció,poca tensió visceral,cap.
Aprofite el meu pas pel teu bloc per a recomanar-te una mini-serie que m´ha agradat molt_ "Creedme".Et deixe l´enllaç de la resenya que li acabe de dedicar al bloc de Zinefilaz, per si vols pasar-te:
https://zinefilaz.blogspot.com/2019/09/creedme.html
un abraç
Ni que sigui per carregar-te les pel·lícules, m'encanta que et passis pel bloc. I, com ja t'he deixat dit en un altre comentari, he fet cas de la teva recomanació i ja estic veient la sèrie.
Una abraçada.
ja,ja,jaja….no volia tampoc ser massa dura;)a mi també m´agrada tornar al teu bloc:)))
;)
Publica un comentari a l'entrada