Kirin Kiki també apareix a "Un asunto de familia" (2018); però això no és estrany perquè ja havia treballat en uns quants films d'Hirokazu Kore-Eda. Aquí, el director japonès insisteix en el seu tema predilecte: la institució familiar. Tot i que la família en qüestió és tan atípica com el Japó que contemplarem, molt allunyat de la imatge de país benestant a què estem acostumats.
No és el mateix ser pare que exercir de pare (o mare), ni és el mateix ser una família que actuar com a tal. Això és el que Kore-Eda ens vol dir en aquest film excel·lent (flamant Palma d'Or a Cannes), en què demostra la seva capacitat per retratar el conjunt -el nucli familiar, arraulit al voltant dels fideus i dels futons- i l'individu, des d'un punt de vista narratiu o estrictament visual, combinant els plans generals a l'estil del mestre Ozu amb primers plans dignes de Bergman.
2 comentaris:
Aquesta colla de lladregots entranyables han establert un vincle entre ells més sòlid i sincer que el de moltes famílies "de debò".
Kore-Eda, amb la seva habilitat a l'hora de plantejar dilemes morals, és un dels grans cineastes del nostre temps.
Fins aviat,
Juan
Un digne hereu de Yasujiro Ozu.
Sautacions.
Publica un comentari a l'entrada