No podíem passar per alt la mort d'Agnès Varda, a qui vèiem no fa gaire a "Caras y lugares" (del 2017, no fou el seu darrer treball, doncs encara havia de dirigir el documental "Varda par Agnès").
I parlarem, per homenatjar-la, del seu film més icònic, l'admirable "Cléo de 5 à 7" (1962).
En temps real: dues hores de la vida de la Cléo (Corinne Marchand), una cantant que recorre els carrers de París mentre espera l'hora en què ha de recollir unes proves mèdiques. Llevat d'una vident, tant els seus amics com la ciutat plena de vida ignoren la seva angoixa. Els miralls omnipresents li tornen la imatge d'una dona jove i guapa, tal vegada un objecte de consum com els models rere els aparadors. Coneix un soldat que ha d'anar a Algèria, un altre drama al qual la gent que passeja pels bulevards sembla indiferent, i tots dos compartiran les seves pors durant una estona.
La vida, la mort, els carrers de París, els travellings, la música de Michel Legrand en un títol indispensable, aportació femenina i feminista a la Nouvelle Vague.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada