I encara seguint amb la rotoscòpia i les produccions poloneses, parlarem de "Loving Vincent" (Dorota Kobiela, Hugh Welchman, 2017).
De films sobre el pintor Van Gogh n'hi ha uns quants, alguns sorgits de la càmera de grans cineastes, de John Huston a Maurice Pialat, passant per Akira Kurosawa. L'originalitat d'aquesta versió, que evoca els darrers dies del pintor i el misteri al voltant de la seva mort violenta, no radica només en l'estructura a manera d'enquesta a l'estil de "Ciudadano Kane", sinó en el tractament visual, amb fotogrames pintats a mà que imiten els quadres de l'artista i els seus colors, amb predomini del groc intens. Però no entenem per què els autors del film reserven el color per a la narració en present i mostren el passat (en teoria la part més interessant) en blanc i negre; un blanc i negre estèticament solvent però contrari als principis de la pintura de Van Gogh. En qualsevol cas, sigui en color o blanc i negre, la part visual és molt més interessant que la dramàtica, una mica desdibuixada (perdoneu el joc de paraules fàcil).
4 comentaris:
La película de los debutantes Kobiela y Welchman es espléndida en su precisión formal, además de ser una sentida loa a la personalidad del genio.
Un abrazo.
Sin embargo, su recreación de los últimos días del pintor me pareció superficial.
Un abrazo.
Probablement, l'argument de "Vincent" és un pretext tractant-se d'un film on la part visual, tan desbordant, aspira a emular l'estil del propi geni.
Salutacions!
Sens dubte.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada