divendres, 12 de gener de 2018

MAJORDOMS


Els majordoms britànics són tota una institució i un element imprescindible en drames d'època d'ambient aristocràtic i trames de misteri a l'estil d'Agatha Christie.

Han aparegut en infinitat de pel·lícules, habitualment com a personatges secundaris -fins i tot tenim la versió nord-americana, al servei d'un superheroi emmascarat-. Però hi ha almenys un parell de títols en què són protagonistes; tenen caràcters molt diferents entre si però comparteixen amo.

"Lo que queda del día" (1993) és probablement la millor pel·lícula de l'avui una mica oblidat James Ivory. Amb guió de la seva col·laboradora habitual Ruth Prawer Jhabvala, basada en una novel·la del japonès Kazuo Ishiguro, presenta l'epopeia vital del majordom Stevens, un home lliurat a la seva feina, eficaç i professional com ningú però amb serioses dificultats per conciliar la vida laboral amb els interessos personals; en el fons un solitari i un inadaptat que només sap viure a través del seu senyor i que, quan aquest s'equivoca, es queda sense referències i s'adona que potser tot plegat hagi estat una pèrdua de temps.

"Lo que queda del día" és una pel·lícula bella i trista, amb una interpretació genial d'Anthony Hopkins en el paper del flegmàtic Stevens. James Fox és el seu amo, com també va ser-ho, quan era molt més jovenet però també ric, del senyor Barrett (Dirk Bogarde, un altre actor mític), al film de Joseph Losey "El sirviente" (1963), amb guió de Harold Pinter sobre una base literària de Robert Maugham.

Barrett és tan professional com Stevens però no tan fidel. O potser sí, però a la seva manera. A diferència de l'innocent i virginal Stevens, és un murri pèrfid i amoral que aprofitarà la debilitat de caràcter del jove Tony per invertir les relacions de domini entre amo i servent.

"El sirviente", que suggereix l'homosexualitat dels seus protagonistes, no resulta ara tan polèmica com en el moment de la seva estrena però encara podem admirar l'habilitat de la seva posada en escena o l'excel·lent fotografia en blanc i negre de Douglas Slocombe, i continua sent el títol més popular del molt interessant Joseph Losey, qui, com Christopher Reeve a "Lo que queda del día", era un nord-americà que volia ser britànic.