dissabte, 20 de gener del 2018

PARAÍSO


A "Paraíso" (2016) Andrei Konchalovsky aborda el tema de l'Holocaust. Ho fa mitjançant una estructura original en què els tres personatges principals (una aristòcrata russa, un aristòcrata alemany ficat a les SS, un policia francès col·laboracionista) es dirigeixen a un hipotètic entrevistador i comenten els esdeveniments recreats en pantalla i exposen els seus motius, la qual cosa permet una reflexió sempre interessant sobre allò que Hannah Arendt va denominar la banalitat del mal. Llàstima que aquesta solució dramàtica esdevingui en la seqüència final un joc massa fàcil al voltant de la paraula "paradís", que fins llavors havia estat en boca de l'oficial de les SS sempre referint-se a l'ideal perseguit per Hitler i els seus acòlits. En qualsevol cas, es tracta sens dubte d'un títol notable d'un director força eclèctic; i la fotografia en blanc i negre d'Aleksandr Simonov és magnífica.

2 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

No he visto aún esta película, pero Konchalovsky cuenta en su filmografía con dos pelis que me dejaron huella: "Los amantes de María" y "El tren del infierno". Supongo que estando ambientada en la segunda gran guerra, el título no será nada más que una cruel ironía.

Un abrazo.

ricard ha dit...

Konchalovsky tiene una filmografía muy interesante aunque también muy heterogénea, pues va de la colaboración con Tarkovsky ("Andrei Rublev") hasta una buddy movie con Kurt Russell y Sylvester Stallone no demasiado distinguida ("Tango y Cash"). Como curiosidad, dirigió en 1970 una adaptación de Tío Vanya y en "Paraíso" hay una referencia constante a Chéjov, escritor admirado por el personaje del oficial alemán.

El título es sin duda una ironía aunque juega con más acepciones de la palabra que no detallo para ahorrarte spoilers.

Un abrazo.