diumenge, 7 de gener de 2018

MUERTE DE UN CICLISTA


"Muerte de un ciclista" (1955) és la pel·lícula més coneguda de Juan Antonio Bardem i fonament del seu prestigi, sobretot després de l'èxit del seu pas pel Festival de Cannes.

L'atropellament accidental d'un ciclista i els amors adúlters entre un professor universitari (Alberto Closas) i l'esposa d'un ric industrial (Lucia Bosé) serveixen al director d'excusa per parlar de la burgesia de l'època i de la seva hipocresia que, per fer més evident la denúncia, contraposa a la innocència de la jove estudiant que propiciarà la presa de consciència del protagonista.

Protestes a la universitat, burgesos que pequen i proletaris que malviuen en un film que posava a prova la censura franquista, dotat d'una força visual notable en la qual Bardem no sembla que acabi de confiar vistos els excessos discursius que, com passa en bona part de la seva filmografia, llasten el resultat.

4 comentaris:

miquel zueras ha dit...

Això és cert, visualment és molt efectiva (els plans de la baralla a la festa amb l´ampolla trencada...) i de les pel.lícules del 2017 -encara que no les he vist totes- destacaría Dunkerque i "Z, la ciudad perdida", em va impressionar molt.
Salut!
Borgo.

ricard ha dit...

O l'escena de l'atropellament, en fora de camp.

Tant "Dunkerque" com "Z, la ciudad perdida" són dos magnífics exemples de cinema de gènere, bèl·lic i d'aventures respectivament.

Salut!

Cinefilia ha dit...

Hi ha dues coses que sempre m'han entusiasmat d'aquesta pel·lícula: una és l'inquietant banda sonora de l'argentí Isidro B. Maiztegui; l'altra, el personatge interpretat per Carlos Casaravilla: aquella mena de paparra que s'enganxa a la parella per fels-hi xantatge. N'afegiria, fins i tot, una tercera: la presència d'Alberto Closas, fill d'un conseller de la Generalitat republicana a l'exili, i aleshores rostre nou del cinema espanyol.

Fins aviat,
Juan

ricard ha dit...

Desconeixia la dada biogràfica d'Alberto Closas, català que va assolir un gran èxit amb títols com "La gran familia".

Carlos Casaravilla resulta molt inquietant.

Fins ben aviat.