Fidel a la seva cita nadalenca ens arriba la darrera producció de Disney-Pixar: "Coco", dirigida per Lee Unkrich, realitzador de "Toy Story 3" en solitari i de "Toy Story 2", "Monstruos, S.A." i "Buscando a Nemo" en col·laboració.
Amb aquest currículum i amb el segell Pixar, no és d'estranyar que la pel·lícula sigui una autèntica meravella, malgrat els riscos assumits amb una història que parteix d'una situació tòpica (un nen vol ser músic malgrat l'oposició familiar) per ordir una trama ambientada al Més Enllà. Els autors justifiquen l'extravagància situant l'acció a Mèxic el Dia de Morts i esquiven els riscos de resultar kitsch o terroritzar els nens gràcies a una inventiva visual del tot extraordinària, dosificant amb saviesa els moments emotius i dramàtics i els humorístics, fins i tot justificant les cançons. I, després de fer-nos creure durant dècades que els animals podien comportar-se com els humans, Disney aconsegueix ara fer viure els esquelets, els quals propicien infinitat de gags per la seva presumpta fragilitat. És clar que ja tenien alguna experiència que es remunta al 1929:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada