dilluns, 11 de desembre de 2017

PERSONAL SHOPPER


A "Personal Shopper" (2016), Olivier Assayas torna a treballar amb Kristen Stewart, ara com a protagonista absoluta i en un paper similar al que interpretava a "Viaje a Sils Maria": si allà era l'assistent personal d'una actriu famosa, aquí és la personal shopper d'una celebrity (feina que consisteix a fer-li la compra, básicament i en el cas que ens ocupa, de roba d'alta costura i complements de Chanel i Cartier).

Assayas ja havia abordat el cinema de gènere i aquí s'apropa al terror. "Personal Shopper" és una pel·lícula de fantasmes i una pel·lícula sobre la identitat, que ve a ser el mateix. La protagonista, a més de voltar per París amb moto per fer la compra de la seva mestressa, resulta que és mèdium i intenta contactar amb el seu germà bessó, mort recentment a causa d'una afecció cardíaca que ella també pateix. El film alterna escenes típiques del gènere amb altres més lluminoses, fragments en format de documental sobre les experiències esotèriques de la pintora Hilma af Klint o de Víctor Hugo amb la representació dels tòtems de la modernitat: la moda, Google o els smartphones, convertits en una ouija últim model.

Maureen (Stewart) no manté cap contacte amb la Kyra (la celebrity, a qui només veiem uns breus instants discutint sobre la preservació de l'hàbitat dels goril·les), tot i que dorm al seu apartament i s'emprova els seus vestits, sempre d'amagat doncs ho té prohibit. De manera que Maureen es converteix en una altra persona, un fantasma de si mateixa; i és també el sòsia del seu germà mort.

El director, premiat a Cannes, combina perfectament els diversos registres d'aquest film inclassificable gràcies una posada en escena elegant i depurada i a l'ajuda inestimable d'una actriu que, després de fer-se famosa gràcies a la sèrie "Crepúsculo", torna al cinema de gènere de la mà d'un autor europeu i en clau d'art i assaig.

2 comentaris:

Pedro Rodríguez ha dit...

Más que una clásica historia de fantasmas, aunque contenga algunas secuencias con apariciones espectrales, la nueva criatura de Olivier Assayas nos invita a reflexionar sobre la pérdida y el dolor, lo efímero de la existencia y su vacuidad, las insatisfacciones, la alienación y la hiriente soledad en un mundo en el que nos movemos de pantalla en pantalla y las nuevas tecnologías han devuelto a la gente a las cuevas, a refugiarse de un mundo hostil lleno de sinsabores y en donde el placer, también el llanto, es un desahogo solitario.

Un abrazo, suerte y felices fiestas en compañía de los tuyos.

ricard ha dit...

Suscribo tu valoración sobre la película y te deseo igualmente unas felices fiestas en familia.

Un abrazo.