Pablo Trapero explica a "El clan" (2015) la història verídica de la família Puccio.
El film ens situa en els dies de la transició democràtica a l'Argentina, després del desastre de les Malvinas. Els Puccio eren una família de pijos propers al règim dictatorial que exercien d'honrats botiguers però que obtenien un magnífic sobresou segrestant i assassinant gent de calés. Funcionaven com un clan mafiós a l'estil dels Pujol però amb mètodes més expeditius, que no sempre obtenien el beneplàcit dels fills, dividits entre el remordiment i la por i la devoció als polos de marca i al patriarca Arquímedes Puccio, a qui interpreta Guillermo Francella, molt convincent i terrorífic en el paper de psicòpata, l'expressió pètria i els ulls blaus reflectint el mal en estat pur.
Eludint les obvietats i posant l'accent en un entorn social i polític que va fer possibles les barbaritats comeses pels Puccio, el director de "Carancho" serveix un thriller potent i dramàtic amb una banda sonora quasi tarantiniana presidida per la cançó dels Kinks "Sunny Afternoon" que intenta fer més digeribles les seqüències.
4 comentaris:
No sé què em va passar amb aquesta peli,em va agradar,però potser duia tantes expectatives,que em vaig quedar esperant alguna cosa més...
un abraç
Les expectatives sempre són un inconvenient. El millor és no tenir-ne. Ja sé que és fàcil de dir...
Una abraçada.
La mejor película hasta la fecha de Pablo Trapero, una excelente historia sacada de la crónica negra argentina que espeluzna a todos los que conocieron u oyeron hablar de aquella familia que secuestraba a la gente rica que escondían en su casa, cobraban los rescates y luego asesinaban a las víctimas y se deshacían de los cadáveres. Confirma lo que ya sabíamos: el hombre es el peor de los monstruos.
Un abrazo.
Y la realidad supera a la ficción.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada