Quan vam parlar en aquest bloc de "Zazie dans le métro" (1960), ja vam dir que Louis Malle, per no ser un component de la Nouvelle Vague, feia pel·lícules que ho semblaven. Fins i tot abans de l'eclosió del moviment, com és el cas d'"Ascensor para el cadalso" (1958), que és el seu primer llargmetratge de ficció (dos anys abans havia co-dirigit amb Jacques-Yves Cousteau "El mundo del silencio", un documental sobre les profunditats submarines).
Protagonitzat per Jeanne Moreau i Maurice Ronet (també surt en Lino Ventura fent de policia), és un thriller al voltant d'un crim perfecte que es complica molt quan l'assassí queda atrapat en un ascensor. L'efectisme de la trama perjudica la seva credibilitat; nogensmenys, es tracta d'un títol atractiu que, com dèiem, anticipa algunes figures d'estil que Godard popularitzaria més endavant: els plans aeris sobre els carrers de París o els travellings amb la càmera fixada sobre un automòbil descapotable enfocant el clatell dels personatges, curiosament dos joves inconscients com els protagonistes d'"À bout de souffle".
Algú ha dit que el film inclou una metàfora existencialista en què les passejades inacabables del personatge de Jeanne Moreau per la nit de París revelen tanta solitud com la del paio tancat a l'ascensor.
2 comentaris:
Ya sabes quea ópera prima en solitatario de Louis Malle está entre mis favoritas del policíaco francés. Un superlativo ejercicio de suspense hitchcockiano que funciona como un reloj suizo.
Un abrazo.
Sin duda, lo cual no excluye algunos cabos sueltos (por ejemplo, ¿cómo pensaba el protagonista descolgar la cuerda que usó para entrar por la ventana al despacho de su jefe?).
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada