SICARIO

La guerra contra el narcotràfic a Mèxic i a la frontera d'aquest pais amb els Estats Units ja ha propiciat unes quantes pel·lícules, com la seminal i polièdrica "Traffic", la demolidora "El infierno" o la més regular però interessant "El consejero"; i una sèrie de televisió mítica: "Breaking Bad".

"Sicario" (Denis Villeneuve, 2015) s'afegeix al subgènere i ho fa hipotèticament des de la perspectiva dels "bons", una força d'elit decidida a acabar amb el cap d'un cartel mexicà. Però els seus mètodes resulten tan brutals com els dels seus enemics i la línia que separa la llei i l'infern es dilueix davant la mirada aterrida de l'agent de l'FBI idealista interpretada per Emily Blunt.

Però l'interès de "Sicario" no està en la seva denúncia, en el fons gens sorprenent, sinó en la potent i atmosfèrica posada en escena de Villeneuve, qui, amb l'ajuda de la fotografia de Roger Deakins, la música de Jóhann Jóhannsson i d'uns intèrprets molt adequats, ens submergeix en un escenari terrorífic (la ciutat de Juárez) i ens brinda algunes de les millors escenes d'acció i suspens dels últims anys, amb menció d'honor per al tiroteig a la frontera enmig d'un embús de trànsit no gaire oportú.

Vist el film, m'alegro que Villeneuve hagi estat triat per dirigir la seqüela de "Blade Runner". Com a projecte, és un pèl dubtós, però, almenys, tindrà un director capaç d'extraure or d'arguments una mica suats.