L'any 1927 Fritz Lang va dirigir la seva pel·lícula més mítica, "Metrópolis", un títol fonamental del cinema expressionista i del gènere de la ciència-ficció. Inspirant-se en una visita a Nova York i sobre la base d'una novel·la de la seva esposa i guionista habitual Thea von Harbou, va imaginar una ciutat dividida en què els pensadors i tots els qui remenen les cireres viuen a la superfície en gratacels immensos units per carreteres elevades, mentre, al subsòl, la classe treballadora s'amuntega en edificis lletjos i grisos i s'esforça fins a la mort per mantenir en funcionament la sofisticada maquinària que proporciona energia a la megàpolis.
Una noia rossa anomenada Maria propugna entre la classe treballadora la recerca d'una solució pacífica al seu patiment. El director de la ciutat la segresta i la substitueix per un robot que té la missió de promoure una revolta violenta que justifiqui la repressió posterior i el retorn a l'ordre establert. Després d'un seguit de complicacions, Freder, el fill del director, que és guapo i bon xicot, es carrega el savi boig que ha creat el robot amb l'aspecte de la Maria (Rudolf Klein-Rogge, l'actor que havia fet de doctor Mabuse, interpreta el científic), es lliga la Maria autèntica i, de passada, resol el conflicte de Metròpolis unint amb el cor (sic) la raó (classes dirigents) i la força (classes treballadores). És a dir, la lluita de classes marxista superada per la col·laboració entre classes. Cal afegir que "Metrópolis" era la pel·lícula favorita de Hitler?
Si "Metrópolis" és un film discutible des d'un punt de vista argumental, la posada en escena és fascinant i confirma el talent de Lang per dissenyar decorats sumptuosos i aconseguir imatges impactants. La ciutat, construïda amb maquetes inspirades com hem dit en els gratacels Art-Déco de Nova York -però també amb referències a les catedrals gòtiques i a l'arquitectura oriental en el seu barri del pecat-, solcada per trens elevats i enginys voladors, resulta fascinant (molts anys més tard, "Blade Runner" copiaria moltes de les seves idees visuals). I el robot antropomorf dissenyat pel científic Rotwang és una icona del gènere de la ciència-ficció.
Algunes de les poderoses imatges d'un film visualment fascinant:
Metròpolis i Los Angeles, de nit:
5 comentaris:
Lo de Hitler no lo sabía, pero sí que Thea sí estaba encantada con los nuevos vientos que corrían por Alemania. No así Fritz, que aunque le dieron la dirección o el puesto para que se ocupase del cine alemán, prefirió salir por patas. Dejó de ser así el director de cine A más importante del cine mundial para pasar a ser un director de cine B (porque sus pelis de cine negro en Hollywood serán muy buenas y clásicos ahora, pero comparadas en producción con su etapa alemana..ejem, ejem; Sin embargo a mí me gusta tanto su etapa sonora como la silente, porque en todas tiene peliculones).
Dicho lo cual, esta visualmente es impresionante. Y bueno, pongamos el corazón para que el contenido argumental tan "simple" case con un aspecto formal impresionante (y más si nos situamos en la época).
Un saludito.
¡qué chapa y qué galimatías he soltado!
Sí, aquest és el defecte que l´hi trobo, és massa esteticista i és recrea molt en el simbolisme. Les anecdotes son olt curiosses, com quan Lang va rodar desde amunt nens vestits amb d´home adult per aumentar la sensació de profunditat. "Doctor Mabuse" crec que és la millor pel.licula del periode mut d´aquest director.
Salut!
Borgo.
David: Bueno, digamos que he leído en alguna parte que era la película favorita de Hitler, lo cual es bastante plausible. Si que era Lang el director favorito de los nazis y candidato a hacerse cargo de la UFA; cuando se lo propusieron alegó que era medio judío, pero Goebbels le hizo saber que "ellos decidían quien era judío y quien no lo era". Efectivamente, se fue por piernas y su filmografía estadounidense es aparentemente menos ambiciosa, pero repleta de películas buenas o excelentes.
Borgo: El simbolisme és excessiu però no penso que sigui esteticista; o, més ben dit, ho és però en la seva potència visual radica el seu mèrit. "Doctor Mabuse" és molt interessant però se'm va fer un pèl llarga.
Salutacions i gràcies pels vostres comentaris.
Ara em mataràs, però Metropolis es una de les pelis més avorrides que he vist mai. La acció va com a sotragades, i la continuïtat entre escenes es caòtica, es com veure parts enganxades de documentals. També em costen molt de pair els efectes especials de fa gairebé un segle. I per sobre de tot que sigui muda també toca molt els nassos de cara a captar la meva atenció per tal de no adormir-me. Les pelis només visuals no fan per mi.
No pateixis, que no cometré cap assassinat on line. Caldria saber quina versió has vist, perquè hi ha escenes perdudes i no existeix, que se sàpiga, cap còpia idèntica a l'original; la que jo he vist, inclou fotografies per substituir escenes desaparegudes. També és interessant la versió de 1984 amb plans acolorits i banda sonora de Giorgio Moroder amb la col·laboració d'estrelles del pop com Bonnie Tyler o els Queen.
A mi sí que m'agraden les pel·lícules mudes.
Publica un comentari a l'entrada