%2B01.jpg)
Daniel Monzón, actualment un dels nostres directors més reputats gràcies a l'èxit de "Celda 211" i "El niño", va debutar el 1999 amb "El corazón del guerrero", una insòlita barreja de pel·lícula d'espasa i bruixeria i comèdia adolescent costumista-esperpèntica.
El film de Monzón és clarament deutor de l'univers d'Álex de la Iglesia i recorda "El día de la bestia" en moltíssims aspectes: la inclusió d'elements fantàstics en un entorn gairebé neorealista; una amenaça d'origen satànic vinculada a un grup de feixistes -disfressats de polítics joves i enrotllats-, a la qual s'ha d'enfrontar el protagonista en una lluita desigual i contrarrellotge; en la lluita, l'ajudarà un vident que surt a la televisió; apareixen Santiago Segura (el vident) i Jimmy Barnatán.
També la resta del repartiment recorda un cinema espanyol que va eclosionar en aquella segona meitat dels noranta disposat a fer oblidar amb el seu esperit lúdic les tragèdies al voltant de la Guerra Civil que s'havien imposat la dècada anterior, amb permís d'Almodóvar: Fernando Ramallo i Juan Díaz ("La buena vida" -David Trueba, 1996-), Neus Asensi ("Torrente, el brazo tonto de la ley" -Santiago Segura, 1998-), Javier Aller ("El milagro de P. Tinto" -Javier Fesser, 1998-). Els directors esmentats -amb l'excepció de Santiago Segura que continua ancorat al personatge que l'ha fet famós-, i el mateix Daniel Monzón, han sabut evolucionar, permetent que el cinema espanyol actual, encara que insuficient, sigui almenys una mica més divers. I divertit.
6 comentaris:
no és una gran peli, però com a mínim es passable, més que res per l'originalitat de veure que també es pot fer cine espanyol així, a part del gran Santiago Segura, vull dir.
Estem d'acord. El seu mèrit principal radica en la seva originalitat (tot i les influències que assenyalo al post).
el niño me soprendio gratamente y si es heredero de alex de la iglesia espero que se quede con el principio y no con los plomos que viene dirigiendo últimamente.
a buscar la peli
Al tanto, que tampoco quiero crear grandes expectativas. "El corazón del guerrero" es curiosa pero menos lograda que sus referentes. Y también mucho menos elaborada que los últimos trabajos de su director.
A mí me gusta mucho el cine de Álex de la Iglesia. Es verdad que sus últimos títulos son irregulares pero, a mi modo de ver, contienen más dosis de buen cine que la mayor parte de lo que se viene estrenando (español y extranjero).
Saludos.
Recuerdo esta película sobre un adolescente frustrado con el mundo real que crea un mundo fantástico paralelo, como una película irregular e incluso ridícula en esas secuencias que nos muestra a un villano de opereta. El gran Monzón, sólo ha aparecido una vez, con "Celda 211"
Un abrazo
Sin embargo, me pareció simpática. ¿No te gustó "El niño"?
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada