Gran èxit del cinema argentí, el film de Damián Szifrón és irregular, com passa sempre en els films d'episodis. Els dos primers són impactants però tanmateix irrellevants. El tercer, protagonitzat per Leonardo Sbaraglia, ve a ser una versió d'"El diablo sobre ruedas" sense misteri i en clau d'humor negre, i resulta força divertit; com el darrer episodi, el del casament que acaba com el rosari de l'aurora, un relat tan salvatge com anuncia el títol de la pel·lícula i idoni per tancar aquest notable divertiment.
Però el quart i cinquè episodis, el de l'enginyer expert en explosius (Ricardo Darín) enfrontat a una administració inclement, i el de la família benestant disposada a subornar qui calgui per evitar que es faci justícia, tenen el valor afegit de denunciar una societat cínica i corrupta; i és terrible perquè és la nostra i no podem fer-hi res, tret -potser- d'alguna venjança poètica com la de l'enginyer "bombita", finalment redimit i convertit en heroi del poble gràcies a les xarxes socials.
6 comentaris:
Ricard,
a mí el resultat final em va pareixer molt irregular, potser massa expectatives.
L´episodi que més em va agradar va ser el del bar de carretera,amb la extraordinaria cuinera:)
Curiosament, l'episodi que destaques em va semblar el més insuficient; almenys a nivell de guió, la resta estava bé. En conjunt, el film no em va decebre i em va divertir però és cert que ha estat un pèl sobrevalorat.
Una abraçada.
Espléndida película episódica, y aunque los dos relatos que más me gustan son los protagonizados por Darín y Sbaraglia, Szifrón logra un espectacular equilibrio entre el humor y el terror, la hipérbole y la grotesca realidad.
Un abrazo.
Tienes razón; el director logra un film equilibrado y plausible a pesar de su apuesta por el exceso.
Un abrazo.
la tinc apuntada com a pendent, això que el cinema sud-americà el costa bastant
Aquesta quasi podria ser nord-americana. I algun dels episodis sembla dirigit per en Tarantino.
Publica un comentari a l'entrada