De vegades, hem vist al peu de la carretera un ram de flors que recorda una mort injusta.
La trama de "Loreak" (José María Goenaga, Jon Garaño, 2104) es construeix al voltant d'aquesta imatge. Comença amb un misteri i continua amb un seguit de revelacions i de canvis que afecten les tres protagonistes femenines d'aquest drama realitzat amb elegància però també amb certa fredor, com si els directors assumissin el punt de vista de Beñat, l'obrer que fa anar la grua i mira la gent des de les altures, finalment transformat ell mateix en objecte d'estudi.
4 comentaris:
Una película realmente perturbadora por dos aspectos fundamentales: lo que supone como drama íntimo y el lacerante desgarro de la pérdida; y la evocación de mi más tierna niñez que me lleva a recordar aquel "ramito de violetas de la malograda Cecilia".
Un abrazo.
A mí también me hizo pensar en la canción de Cecilia.
Un abrazo.
Saps si l´han estrenada a cap cinema de Barcelona? Límatge d´aquestes flors a les cruilles son molt impactants.
Salut!
Borgo.
Doncs no em consta que estigui ara mateix en cartellera. Jo la vaig veure a Canal +. De tota manera, la imatge és sempre més inquietant en la realitat.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada