Un escriptor narra la història que algú li va narrar sobre un conserge eficient i carismàtic que també té moltes històries per explicar, quasi tantes com cambres tenia el Gran Hotel Budapest, establiment magnífic que s'assembla a una casa de nines i que aquesta pel·lícula estructurada com les nines russes situa en una Europa de l'Est de l'any 1932 que només existeix en les postals antigues i en la imaginació desbordada d'un Wes Anderson que se supera a si mateix mentre homenatja a la seva manera l'univers de Stefan Zweig i aconsegueix que tots els plans d'"El gran hotel Budapest" siguin obsessivament simètrics. Tot plegat, és deliciós com els pastissos de Mendl's.
3 comentaris:
Cuando me vi esta película hace ya casi un año, me encontré ante una magnífica y original comedia coral rebosante de finísimo humor y tierna melancolía, que juega con el color, los reflejos, las luces y sombras para componer un sorprendente y bellísimo fresco por donde desfilan una galería de actores de enorme talento, una sinfonía interpretativa deliciosa que te hace disfrutar del viejo aroma, el misterio y la magia del cine.
Un abrazo.
Una GRAN meravella, tot i no ser lo millor del director.
:)
Pedro: Compro todos los adjetivos que dedicas a la película. Añadiría que, más allá del evidente talento de los actores, Anderson tiene la habilidad de definir a los personajes con un plano, sin necesidad de que digan una palabra; habilidad al alcance de pocos directores en activo, los Coen quizás.
Descubrepelis: Jo encara prefereixo "Moonrise Kingdom". Però si hem de jutjar en termes de refinament, la precisió estil·lística d"El gran hotel Budapest" supera tots els treballs precedents del director.
Gràcies pels vostres comentaris. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada