Un escriptor narra la història que algú li va narrar sobre un conserge eficient i carismàtic que també té moltes històries per explicar, quasi tantes com cambres tenia el Gran Hotel Budapest, establiment magnífic que s'assembla a una casa de nines i que aquesta pel·lícula estructurada com les nines russes situa en una Europa de l'Est de l'any 1932 que només existeix en les postals antigues i en la imaginació desbordada d'un Wes Anderson que se supera a si mateix mentre homenatja a la seva manera l'univers de Stefan Zweig i aconsegueix que tots els plans d'"El gran hotel Budapest" siguin obsessivament simètrics. Tot plegat, és deliciós com els pastissos de Mendl's.