La Coixet acaba de presentar a la Berlinale el seu film amb Juliette Binoche i Rinko Kikuchi. Les crítiques no són del tot favorables però estic convençut que no serà pitjor que "Mi otro yo".
Es tracta d'un thriller de suspens -un gènere que encara no havia tocat la directora-, rodat al Regne Unit el 2013 i protagonitzat per Sophie Turner (la Sansa Stark de "Juego de tronos").
Que el final sigui decebedor no el faria diferent d'altres títols del gènere i quasi se li podria perdonar si, a canvi, oferís, no sé, alguna cosa... Una posada en escena elegant, un clima angoixant, algun ensurt. Res de tot això. Una mica d'estètica publicitària i l'avorriment més absolut presidint una història impossible de secrets familiars, fantasmes i instituts amb adolescents uniformades que només se salvaria si inclogués alguna escena lèsbica entre les noies que es barallen per protagonitzar una adaptació teatral del "Macbeth" shakespearià, no pas per vocació sinó perquè el director de l'obra és Jonathan Rhys Meyers, tot i que surt especialment lleig. De fet, Isabel Coixet dilapida un repartiment interessant (Claire Forlani, Rhys Ifans, Leonor Watling) que es mostra tan escàs d'inspiració com la directora. La presència de Geraldine Chaplin sembla un acudit i la fotogènica Turner és tan sonsa com la Sansa (vaja, veig que la manca d'inspiració també se m'ha encomanat).
2 comentaris:
Película zarrapastrosa. Esta película asusta, pero de mala que es.
Un abrazo.
Sí, zarrapastrosa es el adjetivo que merece.
Antes, las películas de Isabel Coixet me gustaban. No sin alguna reserva pero me gustaban. Pero desde la chorrada que era "Mapa de los sonidos de Tokio" que no da pie con bola.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada