Tenir un doble pot resultar pertorbador però, tanmateix, ser útil per fugir d'una vida monòtona o per canviar de parella sense necessitat de recórrer a internet.
El canadenc Denis Villeneuve va dirigir "Enemy" el 2013 ("Prisioneros" és del mateix any), protagonitzada per Jake Gyllenhaal, Mélanie Laurent, Sarah Gadon i Isabella Rossellini. Es tracta d'una adaptació de la novel·la "El hombre duplicado", de José Saramago, que parteix del tema del doble per indagar sobre l'angoixa existencial de l'home modern. Villeneuve situa la història impossible d'un professor d'història replicat en un actor de tercera categoria en una ciutat que ofega els seus habitants sota tones de vidre i ciment, un entorn opressiu en què només els aràcnids gegants es mouen amb llibertat. Inquietant i fascinant, "Enemy" aconsegueix el miracle de semblar realista i quasi versemblant malgrat una trama que mai no acaba de revelar els seus secrets; és divertida i terrorífica alhora i podria ser un guió de Lynch dirigit per Cronenberg. Estan bojos, aquests canadencs!
Ara bé, les històries de dobles alliberadors no són tan originals. L'any 1984 ja hi havia alguna pel·lícula amateur que abordava la qüestió:
5 comentaris:
No sé qui va dir que el nostre pitjor enemic pot ser un mateix; crec que la dita va bé per aquesta pel·lícula. Em va semblar molt interessant, em va atrapar. És d'aquelles que inevitablement portes uns quants dies al cap per acabar de treure'n l'entrellat. Llàstima de la presència aràcnida que personalment em resulta repulsiva, però vaja.. encara va fer més inquietant la cinta, cosa que ja pretén el director.
D'altra banda, et recomano 'Jauja'. Cal dir que és un film que juga en una altra lliga cinematogràfica i que per tant no ens podem quedar en un pla narratiu bàsic. A mi m'ha captivat. Un cop, clar, et treus de sobre algun llast per voler lligar narrativament la història i et deixes dur, aleshores la gaudeixes. El pla, sortosament llarg, del soldat encarnat per Viggo Mortensen de nit mirant el cel per mi és dels més plaents i suggeridors que he vist mai a la meva vida.
Bon any!!
És veritat que nosaltres som els nostres pitjors enemics. Vaig llegir en una entrevista al director que l'aranya representa la intel·ligència però aquesta explicació encara és més críptica que la mateixa pel·lícula.
Crítics al marge, ets la primera persona que em recomana "Jauja", que deu ser tan "dura" que ha deixat fora de joc fins i tot alguns cinèfils asidus. Atès que em resulta complicat anar sol al cinema i no vull crear-me enemics, pot ser que tardi una mica a veure-la; però ho faré, no te'n càpiga cap dubte.
Bon any!
Sí, ves-hi o mira-la sol. I espero que haver fet aquesta recomanació no em porti a ser una enemiga teva :D
Inferior a "Prisioneros", que es junto con "Incendies" la película más lograda del director canadiense, pero sin duda interesante. Había leído la novela de Saramago y su versión cinematográfica me parece inquietante y desesperante, con un Jake Gyllenhaall magnífico en su doble papel, una Mélanie Laurent que no luce como debería y una Isabella Rossellini con una breve e ingrata aparición.
Un abrazo.
Imma: No pateixis, que no m'enfado mai perquè em recomanin una pel·lícula, independentment que després em pugui agradar més o menys. Però jo confio en el teu bon gust.
Pedro: Es cierto que Mélanie Laurent sale poco y no muy favorecida, aunque tú, como buen erotómano, deberías apreciar sus escenas de cama. Sarah Gadon es guapísima.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada