La segona part de la trilogia "Paraíso", dirigida el 2012 per Ulrich Seidl és encara més sòrdida que "Paradies Liebe" (comentada fa un any arran del Festival Blogger de Cinema Inèdit On Line), i els personatges, més patètics. La protagonista és una beata que ha bescanviat el sexe per una relació intensa amb Jesucrist i fa tasques d'evangelització amb fortuna desigual. L'arribada del seu marit, que és paralític i musulmà, posarà a prova la seva devoció.
La crítica als fanatismes religiosos és tan òbvia com eficaç; però "Paraíso: Fe" no és un assaig: és una comèdia d'humor negre salvatgement divertida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada