CRISI MATRIMONIAL

Ara es parlarà de "Boyhood", el darrer treball de Richard Linklater en què segueix la vida d'un personatge des de la seva infància fins a l'adolescència. Un film que ha estat rodat al llarg dels dotze anys que separen les dues edats.

Però el director, tot i que potser menys premeditadament, ja havia abordat un experiment similar amb la sèrie formada per "Antes del amanecer" (1995), "Antes del atardecer" (2004) i "Antes del anochecer" (2013). En el primer dels tres títols, el nord-americà Jesse (Ethan Hawke) i la francesa Céline (Julie Delpy) es coneixen a Viena i passen junts vint-i-quatre hores. La seva relació, que és breu però quasi intensa i molt enriquidora, podria tenir continuïtat o no tenir-ne. La casualitat -i l'èxit del film- propicien que la parella es torni a trobar a París nou anys després: ell és un escriptor de cert renom, està casat i té un fill, i ella és una ecologista militant amb una relació de parella que no sembla gaire satisfactòria.

Després d'aquesta segona trobada, ja no poden tornar a separar-se. Els retrobem, també nou anys després, quan són marit i muller i mentre passen uns dies de vacances a Grècia.

El tercer film de la sèrie potser no té l'encant del primer però és clarament millor que el segon, que ens va semblar una concessió comercial. L'estructura és la mateixa de tota la sèrie: una acció condensada al llarg d'un dia en què, gràcies a uns travellings llarguíssims, seguim els personatges en les seves anades i vingudes mentre xerren sense parar. Els diàlegs, recitats amb naturalitat admirable, semblen trivials però acaben per treure a la llum els sentiments més íntims dels protagonistes. Aquí, com que ja són un matrimoni amb fills i amb alguns anys de casats a les espatlles (i anteriors parelles), les friccions quotidianes i les insatisfaccions motivades per les circumstàncies i per les manies de cadascun convertiran les observacions en retrets i conduiran a una discussió que pot culminar -o no- en el trencament definitiu de la parella.

Com en els altres títols de la sèrie, el paisatge té molt pes específic en l'aventura viscuda pels personatges, però Linklater, hàbilment, evita distreure l'espectador fotografiant postals. Només ens han d'interessar Jesse i Céline i el seu drama, que pot ser el drama de molts de nosaltres (jo porto divuit anys casat; sortosament, ningú no m'ha convidat a Grècia aquest estiu).

"Antes del anochecer" s'estructura en quatre seqüències bàsiques:

- Matí: De camí de l'aeroport, on han anat per acomiadar el fill del primer matrimoni de Jesse, a la casa on s'hostatgen.

- Migdia: Dinar amb l'amfritrió i uns amics.

- Tarda: Jesse i Céline caminen fins l'hotel on passaran la seva darrera nit a Grècia.

- Vespre-nit: Una prometedora vetllada sense canalla acaba amb una forta disputa.

Sense desmerèixer els altres fragments, l'escena del dinar amb els amics, que proporciona per primera vegada en la sèrie punts de vista diversos, resulta la millor amb diferència gràcies a uns diàlegs brillantíssims que ens porten de la conya a la lucidesa, passant per la pura poesia, sense que grinyolin en cap moment.

El matrimoni protagonista d'"Un verano ardiente" (dirigida el 2011 per Philippe Garrel i protagonitzada pel seu fill Louis i la Monica Bellucci) també es mou en cercles de gent bohèmia -ell és pintor, ella actriu-, entre París i Roma. La seva relació està força més deteriorada. Ella és una mica promíscua però l'actitud egoista d'ell no hi ajuda gaire.

Els personatges de Garrel són menys xerraires que els de Linklater, però el contrapunt d'una parella que visita el matrimoni i exerceixen d'observadors-narradors permetrà conèixer els respectius punts de vista. La conclusió només pot ser una: en la desintegració d'una parella és poc assenyat buscar-hi el culpable, i no sempre la víctima és qui més plora. En el cinema com en la vida.