Enllaçant amb el post anterior que anava de professors, aprofito per parlar d'aquesta magnífica pel·lícula canadenca, dirigida per Philippe Falardeau l'any 2011, sobre les classes que imparteix en una escola de primària un senyor algerià de modals impecables, contractat a corre-cuita després de l'inesperat suïcidi d'una mestra. Els seus mètodes són una mica antiquats però ho compensa amb seny i saviesa; no obstant això, toparà amb la correcció política imperant en l'escola i en el seu país d'adopció: els responsables del centre consideren que la mort no és un assumpte que concerneixi als alumnes i que cal evitar enfrontar-los amb la realitat; Lazhar sap que el món és injust i que ocultar-ho no resulta ni ètic ni pràctic.
Un film entranyable i una mica trist -com el seu protagonista-, d'aparença senzilla però que conté un discurs interessantíssim.
4 comentaris:
A nosaltres ens va agradar, quan la vam veure.
no hi ha professors com aquest en les aules reals ;P
Oí muy buenos comentarios de esta película. Un saludo, ricard. La apunto.
pons007: Però hi ha bons professors. Com la Lola (celebro que també us hagués agradat).
Javier: Es una película singular.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada