Molts esteu (estem) seguint el Festival Blogger de Cinema Inèdit On Line (www.cine-on.net), que han muntat l'amic David Amorós i altres blocaires cinèfils; una iniciativa esplèndida que demostra novament que el cinema més interessant acostuma a ser aquell que no arriba a les cartelleres.
Dels títols que hem vist en la Secció Oficial, almenys tres ens parlen de la solitud, des de diversos enfocs i sempre en un context contemporani; vegem:
- "Catfish" (Henry Joost i Ariel Schulman, 2010): Ens parla d'una solitud i una tristesa enormes que s'oculten rere una mentida com tantes que les xarxes socials ajuden a ordir. Ningú no ha pogut aclarir si estem veient un mockumentary o un documental de veritat; en el segon cas, es posaria de manifest una manca de pudor considerable, però ningú no podrà negar que el resultat és una de les pel·lícules més inquietants que s'han fet sobre l'Amèrica profunda.
- "Dark Horse" (Todd Solondz, 2011): Una especialitat del seu director, el retrat d'un friki de manual: té trenta-cinc anys, és obès, viu -i treballa- amb els pares, col·lecciona ninotets, té problemes emocionals i no gaire sort amb les dones. Més oníric i menys coral que títols anteriors del director, tampoc no hi surten pederastes. Peró preserva la seva peculiar barreja d'humor, patetisme i manca d'esperança. Amb secundaris de luxe (Selma Blair, Christopher Walken, Mia Farrow).
- "Paradies Liebe" (Ulrich Seidl, 2012): Una austríaca separada, de mitjana edat, se'n va a Kenya, no pas per matar elefants sinó per fer l'amor amb els negrets. Una visió precisa del turisme sexual, de la sordidesa dels seus enclavaments, de la misèria dels seus protagonistes. La pobra turista creu que trobarà amor i podrà alhora mostrar-se solidària amb els nadius, però s'alça una barrera com la que separa la platja de l'hotel dels venedors de collarets, un mur d'egoisme i manca de sensibilitat contra el qual s'estavellaran totes les seves expectatives; al final, no aconseguirà ni una erecció del gigolo escanyolit que li porten pel seu aniversari. Una pel·lícula particularment lúcida que faria un bon doble programa amb el títol previst per al primer de juliol a la secció Nuevas Miradas del mateix festival: la curiosa -i més optimista- "Teddy Bear" (Mads Matthiesen, 2012), sobre un culturista amb una mare dominant que viatja a Tailàndia a cercar parella.
3 comentaris:
Está resultando fantástico el festival. Todas las pelis que he visto por ahora tienen un algo. Está muy bien ver cine independiente de calidad.
Otro saludo ;-D
Realment la iniciativa està sent genial, ens han preparat unes propostes molt molt interessants.
Efectivament, i lamento que per falta de temps no hagi pogut veure encara totes les pel·lícules perquè la selecció és impecable.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada