Joanna (Keira Knightley) i Michael (Sam Worthington) són un matrimoni molt ben avingut. Però ell se'n va de viatge de feina amb una companya que ja ens agradaria a molts tenir-la voltant per l'oficina i que s'assembla força a Eva Mendes. La Joanna està un pèl mosca però el que menys s'espera és retrobar, mentre ell és fora, un francès eixerit i artista (Guillaume Canet) amb qui va viure una intensa història d'amor a París. En fí, el suspens està servit: Hi haurà banyes? Seran per partida doble?
No us aixafaré el misteri ni us vendré que "Sólo una noche" (Massy Tadjedin, 2010) sigui una gran pel·lícula. Però us diré que, per ser americana, no és excessivament moralista, que els diàlegs estan prou ben escrits i que Keira Knightley està tan encantadora com sempre.
Ah, però, és que no és exactament americana! És una coproducció amb França.
5 comentaris:
Holaaa!!!
A mi aquesta peli em va agradar força,això de veure els dos costats d'una traïció, el emocional i el físic.
Es cert que en alguns moments la vaig trobar una mica fluixa, però passable...
una abraçada
Em va sorprendre molt gratament. Ara que totes les pel.lícules suposadament romàntiques perpetrades a Hollywood resulten ser un nyap infumable (sobretot les interpretades per la ínclita Katherine Heighl), aquesta se'm va revelar lúcida, emotiva en les dosis justes i amb els millors diàlegs (ja sé que no costa gaire) que he escoltat últimament en films d'aquesta temàtica. Potser sí (o segur) que és perquè té coproducció francesa...
Hola, Angèlica: El gran encert de la pel·lícula és que no cau en la hipocresia i mostra sense gaire embuts com n'és de difícil no trair la parella en determinades ocasions. Genial l'escena del restaurant quan sopen amb l'editor! Una abraçada!
Mireia: El cinema nord-americà recent ha pervertit totalment el significat de pel·lícula romàntica. Petons.
El que em va semblar més interessant de la pel.licula és el plantejament: és posible estar feliÇment en parella i esser infidel? Els diàlegs estàn molt cuidats i també les interpretacions encara que tot plegat et deixa una sensació de teatre filmat. Salut. Borgo.
El plantejament és interessant, efectivament. Personalment, crec que la resposta és sí; i això opina també el personatge d'Eva Mendes quan, en l'escena a la piscina de l'hotel, li diu a Sam Worthington que si el seu promès no hagués mort ella encara seria amb ell... i també li estaria posant les banyes. Coincideixo amb tú que és una mica teatre filmat. Salut.
Publica un comentari a l'entrada