"Moonrise Kingdom", de Wes Anderson, té un argument força senzill: Un campament de boy-scouts l'any 1965, en una illa de Nova Anglaterra; un dels nens scouts fuig amb una nena que viu amb la seva família en una casa prop del far; el cap dels escoltes (Edward Norton), el sheriff (Bruce Willis), els pares de la nena (Frances McDormand i Bill Murray) i una funcionària dels serveis socials (Tilda Swinton) proven de retrobar-los mentre ells viuen el seu primer amor enmig de la natura, amb música de Françoise Hardy.
L'argument és senzill però els personatges són plens de matisos, tristos la majoria per les ferides del passat (fins i tot els nens protagonistes), rebels a la seva manera. I tot això ho descobrim a través d'uns diàlegs minimalistes, molt ben escrits per Anderson i Roman Coppola, i una posada en escena d'una estilització absoluta; els travellings de "Fantástico Sr. Fox", "Viaje a Darjeeling" i "Life Aquatic" són omnipresents, però el rigor en l'estructura no exclou en cap moment una mirada romàntica i poètica; l'ambientació d'època és perfecta però no exclou el surrealisme ni la fantasia. Anderson barreja molts registres i aconsegueix un resultat que només li pertany a ell, com els millors directors-autors, com feia Tim Burton la dècada passada.
9 comentaris:
Suena muy Anderson. Un cineasta distinto de verdad. Este sí que crea mundos propios, bastante mágicos y surrealistas. Seguro que veré esta peli porque nada de lo que vi de Wes me derfraudó.
Un abrazo, ricard. Estupenda entrada.
Tinc moltes ganes de veure-la, sempre m'ha agradat molt aquest director i la seva visió de les situacions que porta a la gran pantalla, salutacions Ricard!
Javier: No he visto "Academia Rushmore"; de las demás, ésta es la mejor sin duda. Un abrazo.
@ngel: Et dic el mateix: és boníssima! Una abraçada.
Quines ganes!!! És l'únic director que conec que fa drames fent comèdies. M'encanta. LA veuré en breu. Una abraçada.
Confio que t'agradi.
No tinc gaire temps darrerament, però vaig seguint com puc el festival de cinema asiàtic; potser t'arribin els meus comentaris amb mesos de retard, però vaja, així farà més i·lusìó. Una abraçada.
Des de "Los Tenenbaums - Una familia de genios", de 2001, que Wes Anderson té el meu cor robat! Per mi aquesta amb "Viaje a Darjeeling" son les seves pelis més interessants.
Tinc moltes ganes de veure "Moonrise Kingdom", però esperaré que arribi en DVD per veure-la en v.o.
Una abraçada!!!
La versió doblada no està malament però esperar per veure-la en versió original t'honora. Una abraçada.
La vaig veure ahir, RICARD. I estem d'acord. Argument senzill, però personatges més aviats complexos. En Wes Anderson sembla voler dir-nos que els dos nens, amb 12 anys, tenen les coses més clares que els grans... Però en part és lògic. No tenen responsabilitats i van per lliure. Gran el cameo de Harvey Keitel. La peli es molt semblant als altres títols del director. Una abraçada.
És molt semblant a altres títols de Wes Anderson però jo penso que és millor. Els dos nens resulten simpatiquíssims. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada