ATERRIZA COMO PUEDAS

Es compleixen trenta anys de l'estrena d'aquesta obra mestra del cinema d'humor i mare de totes les spoof movies modernes.

Els directors David i Jerry Zucker i Jim Abrahams van partir d'una sèrie B de catàstrofes aèries i van jugar a parodiar totes les situacions característiques d'aquest tipus de films. L'èxit d'"Aterriza como puedas", un film molt superior a qualsevol altre de la filmografia d'aquests senyors junts o per separat, es deu a una allau de gags esplèndids que, més enllà de l'esmentada voluntat paròdica, juguen amb la narrativa, els emplaçaments de càmera, la banda sonora, fins arribar a una desconstrucció del llenguatge cinematogràfic gairebé de caire experimental. Una altra idea genial, en la mateixa línia desconstructiva, és la utilització d'actors habituals d'aquests títols de sèrie B, especialitzats a posar cara de pòquer, que reciten sense que se'ls escapi el riure diàlegs tan delirants com aquests:




L'aparició en escena de l'"intocable" Robert Stack és un bon exemple de tot allò que dèiem: primer, el veiem fent-se el nus de la corbata de l'uniforme emmarcat en allò que sembla un mirall (mentre, al fons de l'enquadrament, el seu gos ataca l'home que ha vingut de l'aeroport a demanar-li ajuda); al final de l'escena, Robert Stack emergeix del teòric mirall i ens adonem que era el marc d'una porta.

En el viatge amb automòbil cap a l'aeroport, les imatges que veiem al fons són la típica sobreimpressió de la carretera de revolts que apareixia a totes les pel·lícules antigues que filmaven aquestes escenes en interiors amb pantalla verda; però la velocitat del fals escenari s'accelera i es ralenteix a l'atzar; finalment, apareixen uns indis que semblen perseguir el cotxe com si es tractés de la diligència d'un film de John Ford.

Ja a l'aeroport, la conversa entre Stack i Lloyd Bridges ("vaig escollir un mal dia per deixar de fumar") comença amb el gag genial de les ulleres fosques i continua amb una divertida paròdia dels efectes sonors:


Molt abans de l'aparició dels germans Farrelly, "Aterriza como puedas" oferia una bona dosi d'incorrecció política, centrada sobretot en el personatge del pilot pederasta (Robert Graves):



Un altre gran moment que parodia les escenes amb nens (quedeu-vos amb el passatger que apareix cap per avall):



Quan el protagonista narra la seva història als infortunats passatgers que seuen al seu costat (els quals acaben suïcidant-se amb mètodes diversos), els corresponents flash-backs permeten parodiar altres pel·lícules famoses, com "De aquí a la eternidad"; o "Fiebre del sábado noche", en aquesta hilarant escena, que posa fi a aquest petit homenatge: