divendres, 5 de novembre del 2010

CHABROL - GÉGAUFF

"Las ciervas" (1968) i "Accidente sin huella" (1969) són dos films representatius de la col·laboració entre Claude Chabrol i el guionista Paul Gégauff en una etapa intermèdia de la carrera del primer, caracteritzada per les històries triangulars i per les pulsions malaltisses dels personatges.

Chabrol pretenia, en les seves paraules, construir trames senzilles amb personatges complexos. L'estructura narrativa, fonamentada en el llenguatge visual, com correspon en un admirador d'Alfred Hitchcock, fuig de les convencions del cinema comercial i resta al servei de les accions dels personatges, presentades en forma de crònica realista. El tema de fons és la hipocresia i les relacions de poder en el si de la burgesia de províncies.

"Las ciervas" narra una relació sexual tirant a sado-masoquista entre Frédérique, una dona de calés (Stéphane Audran, la muller-musa del realitzador), i Why, una noia sense recursos econòmics que pinta cèrvoles a les voreres de París (Jacqueline Sassard). La primera porta la pintora a la seva mansió de Saint-Tropez, on ja acull un parell de dropos teòricament simpàtics (dos impresentables). El tercer vèrtex del triangle serà un arquitecte de bon veure interpretat per Jean-Louis Trintignant.

Frédérique tracta a Why com si fos la seva esclava, juga amb la seva voluntat i sentiments en una relació vampírica; però ja se sap que quan un vampir et mossega, tu també et transformes en un d'ells.

"Las ciervas" és un film sobre la perversitat i l'abús de poder. Té un to estrany, entre la sèrie B i la palla mental bergmaniana, però és tanmateix fascinant gràcies al seu erotisme gens soterrat i a una atmosfera onírica que s'imposa a uns escenaris realistes pels quals deambulen uns personatges avorrits, interessats, o directament desequilibrats.

Frédérique coneix Why.



"Accidente sin huella" és un film irregular, sobretot a causa de l'actuació lamentable de la protagonista femenina, però finalment interessant i força divertit.

Una parella que viatja amb un cotxe esportiu per la Bretanya francesa atropella un nen i fuig sense rumiar-s'ho dues vegades. El pare del nen mort (no sabem què se n'ha fet de la mare) decideix dedicar la seva vida a trobar el culpable i matar-lo.

Per una casualitat molt casual, s'assabenta que al vehicle viatjava Helen, una actriu més o menys coneguda, i es fa passar per guionista ficat a productor de cinema per conèixer-la i seduir-la. Primer es fa l'estret, però ella n'està enamorada i ell acaba fent-li l'amor, tot i que no ha desistit de la seva intenció d'assassinar-la. Malgrat algunes manifestacions en off, no sabem quin dels sentiments contradictoris prevaldrà; en qualsevol cas, la relació amorosa resulta atípica, fins i tot aberrant, i implica una profunda qüestió moral: justifica el seu dolor la venjança i l'engany?

Però qui conduïa el cotxe era el cunyat de l'actriu (tercer vèrtex del triangle), amb qui ella s'entenia; el cunyat és la bèstia a què fa referència el títol original i de la novel·la en què el film es basa ("Que la bête meure"), un burgès (novament) de províncies, certament malèfic. La seva aparició constitueix una escena memorable, la millor del film, precedida del pla-seqüència de quatre minuts de durada, igualment antològic, en què l'escriptor i l'actriu es reuneixen per primera vegada amb la família d'ella: una colla de figures de cera que parlen del temps mentre oculten secrets i passions inconfessables.

La bestia en acció.

3 comentaris:

Antoine Doinel ha dit...

No te pasa con Chabrol como con Shyamalan?? a veces brillantísimo a veces infumable. A mi si hay muchas pelis que me encantan como esta de las ciervas (gran actuación de Stephane Audran), el carnicero o gracias por el chocolate y luego tiene cosas rarísimas como locuras de un matrimonio burgués o la sangre de otros. En fin interesante post este.
PD: Que hago veo accidente sin huella??

ricard ha dit...

Vamos por partes:

No creo que Shyamalan tenga ningún trabajo infumable, si bien he de reconocer que sus películas posteriores a la inmensa "El bosque" son bastante discutibles (la última, "Airbender", no tuve narices de ir a verla tras leer las críticas).

He de reconocer que mi conocimiento de la filmografía de Chabrol es bastante limitado (no deduzcas lo contrario de los rollos que incluyo en el post), pero estoy en plan de ponerle remedio y me estoy bajando títulos como los comentados. Conozco algunos films relativamente recientes que me han gustado todos muchísimo ("El infierno", "La ceremonia", "La dama de honor"), pero casi nada de su obra anterior: "El carnicero" la ví hace muchos años, tantos que no me atrevo a dar una opinión, y no he visto lo del matrimonio burgués y la sangre de otros. Pero todo el mundo coincide en que es bastante irregular.

Creo que si te gustó "Las ciervas" tienes que ver "Accidente sin huella"; como puedes deducir de mi resumen, el argumento es más bien delirante, pero tiene escenas antológicas y mucha mala leche.

Antoine Doinel ha dit...

Gracias, así lo haré, espero se este bajando Gracias por el chocolate XD.
A mi es que la joven del agua me dejó muy frío.