La revisió de "Un plan sencillo" (1998), de Sam Raimi, em referma en la convicció que es tracta d'un dels millors títols de la passada dècada.
En un poble perdut de Minnessota on sempre neva, tres arreplegats troben al mig del bosc una avioneta estavellada i una bossa plena de diners (4.500.000 $ per ser més exactes). L'ambició i l'estupidesa es conjuguen per generar una espiral de violència que portarà uns quants a la mort i que no servirà per deslliurar els sobrevivents d'una vida mediocre i sense horitzons.
El tema, els personatges i la geografia remeten directament a un altre thriller amb tocs de comèdia negra ambientat a l'Amèrica Profunda: la també magnífica "Fargo", dels germans Coen.
Però la connexió entre Raimi i Joel i Ethan Coen no són aquests dos films sinó un de molt anterior, de l'inici de les seves carreres, titulat originalment "Crimewave", que el primer va dirigir i va escriure en col.laboració amb els segons, que acabaven de signar "Sangre fácil". A Espanya es va titular "Ola de crímenes, ola de risas", paradoxalment un títol amb molt poca gràcia i que no va ajudar al seu èxit. És veritat que no es tracta d'una gran pel·lícula, fins i tot diríem que és bastant poca-solta; però la seva estètica propera al cartoon i els seus personatges extravagants anticipen l'obra futura dels seus responsables.
I té escenes realment antològiques, com aquesta:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada