"In the Loop" (2009, Armando Iannucci) és pràcticament l'adaptació a la pantalla gran de la sèrie britànica "The Thick of It"; deu ser per això que els diàlegs són tan astuts i els personatges tan ben descrits amb poques pinzellades. Perquè és ben sabut que la comèdia intel·ligent es va traslladar fa temps a la televisió.
Però l'alt nivell assolit per sèries de televisió dramàtiques és un fenomen més recent. I troba la seva màxima expressió a "Mad Men" (Digital + n'acaba d'emetre la tercera temporada).
Ambientada als inicis de la dècada dels seixanta en una agència publicitària de Nova York, eleva la clàssica soap opera (culebrot en diuen a casa nostra) a la categoria d'art; els motius:
- La posada en escena sòbria però allunyada dels tics televisius, de fet força cinematogràfica. L'últim pla de cada capítol és sempre una imatge inquietant o reveladora acompanyada d'algun hit musical de l'època retratada (al marge d'aquest detall, no hi ha ús manipulador de la banda sonora ni fons musical de cap mena).
- El treball d'ambientació històrica és exquisit. Pentinats, vestits, estris, les mateixes campanyes publicitàries que són el nucli de la trama, tradueixen amb fidelitat les icones de la cultura popular en els inicis de la dècada prodigiosa. Però no es tracta només dels detalls externs: "Mad Men" ens ubica sense estridències en un món canviant, ple de contrastos, en què el capitalisme més salvatge i l'imperi de la masculinitat conviuen amb el moviment beatnik, les lluites pels drets civils i la difícil emancipació de les dones. Fets rellevants d'aquells primers seixanta com la crisi dels míssils o l'assassinat de Kennedy s'ubiquen en la trama com en els millors relats que conjuguen l'anècdota de ficció i el rerefons verídic. I, com no podia ser d'altra manera, els protagonistes fumen com carreters.
- I, per damunt de tot, uns guions i uns diàlegs matisats, subtils, ples d'intenció, amb puntuals tocs surrealistes, i uns personatges enigmàtics i contradictoris, però a la vegada absolutament creïbles. Només es pot objectar que algunes sub-trames quedin de tant en tant interrompudes de manera bastant arbitrària, defecte comú en sèries televisives de durada incerta. Però la perfecció no existeix, com sap prou bé la dona del triomfador Don Draper.
1 comentari:
és una sèrie a la que no m'hi he enganxat però potser que hi comenci a posar solució després del que has dit!
Jo també et recomano Damages com a sèrie intel.ligent!
Publica un comentari a l'entrada