TOBY DAMMIT

L'escena de l'autopista a "Roma" (1972) té un clar precedent en la seqüència d'obertura de "Toby Dammit" (1968), l'episodi de Fellini per al film "Historias extraordinarias", basat en relats d'Edgar Allan Poe (els altres dos episodis els van dirigir Louis Malle i Roger Vadim).

El migmetratge també es coneix pel títol "Non giocare la tua testa con il diavolo" (no et juguis el cap amb el diable) i narra l'arribada a Roma de l'actor britànic Toby Dammit (Terence Stamp) per rodar el primer western catòlic. Els colors vermells de l'inici del film i els estranys personatges que envolten el protagonista ja anuncien que ens trobem davant d'un descens als inferns, fins i tot abans que aparegui el diable (amb l'aspecte d'una nena força inquietant).

Al marge de l'anècdota, Toby Dammit (personatge i pel.lícula) representa la culminació d'un motiu característic de la primera etapa del director: un personatge central s'enfronta a un món en clara decadència, en el qual prova de sobreviure mantenint certa distància (Moraldo a "Los inútiles"), que pot esdevenir cinisme (els estafadors d'"Il Bidone", el periodista Marcello de "La Dolce Vita"); alguns escaparan d'aquest univers corromput, bé sigui físicament (Moraldo s'allunya de la misèria de la vida provinciana viatjant a la capital) o bé mentalment, emparats en una innocència gairebé irracional ("Las noches de Cabiria"); d'altres, no poden escapar, acaben destruïts ("La strada") o corromputs ells mateixos ("La Dolce Vita").

El protagonista de "Toby Dammit" sobreviu en un món de monstres nedant en alcohol. Fuig físicament al volant d'un Ferrari i una nena rossa segella el seu destí. També en l'escena final de "La Dolce Vita", Marcello contemplava a la platja una noia ben rossa d'aspecte innocent en el moment que s'adonava que ell ja era irremeiablement a l'altra banda, a la banda dels condemnats a no creure, a viure una paròdia la resta dels seus dies.