Si de vegades ens sembla que el sistema judicial al nostre país té algunes mancances, només cal que vegem aquesta pel·lícula del 2014 de l'indi Chaitanya Tamhane, sobre l'insòlit procés en què un cantautor incòmode és acusat d'induir al suïcidi, amb la lletra d'una de les seves cançons, a un empleat municipal encarregat de netejar el clavegueram de Bombai (feina que presumim poc agradable).
El cineasta retrata una justícia surrealista en què el sentit comú és enterrat sota el pes d'unes lleis antigues i uns prejudicis eterns, tot plegat amanit amb grans dosi de corrupció i de burocràcia. Però allà on la denúncia del film de Tamhane es revela més intel·ligent i més subtil és en la presentació de la vida diària i l'entorn dels protagonistes de la història: un advocat solitari progressista, una fiscal conservadora i un jutge encantat d'haver-se conegut.