Com explica en off el Mohamed, un dels tres lampistes que s'interpreten a ells mateixos al film, la seva nova feina li permet saber què hi ha rere les finestres, conviure durant una estona amb la gent diversa que requereix els seus serveis, a qui descobrim en la seva intimitat, gent que no té por de mostrar les seves manies i els seus prejudicis. El Pep, lampista que no es vol retirar, vol ser un nexe d'unió entre el Valero i el Mohamed, que es miren amb recel; el Valero s'ha integrat en la societat catalana però l'aprenent és un immigrant magrebí i això no facilitarà les coses. La directora aprofita el caràcter expansiu del primer i el més tímid del segon i, sense que hagin d'actuar en cap moment (que és la gràcia), el Valero i el Mohamed protagonitzen situacions divertides i moments tendres que els situen a l'altura dels grans duos còmics del cinema, amb permís de Pepe Gotera i Otilio.
La meva llista de blogs
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SIS DIES CORRENTS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SIS DIES CORRENTS. Mostrar tots els missatges
dissabte, 2 d’abril del 2022
SIS DIES CORRENTS
Tot i que "Sis dies corrents" (2021) sembla un retorn a la no-ficció de "La plaga" (2013), després de la freda recepció d'"El viatge de la Marta" (2019), veig un clar paral·lelisme entre els dos darrers films de la Neus Ballús: aquesta reflexió sobre la mirada, que aquí fins i tot evoca el pati de veïns que era un protagonista més a "La ventana indiscreta" de Hitchcock.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
