No té el prestigi de films com "La gran evasión" o, fins i tot, "Evasión o victoria"; i no té la consideració del clar precedent que constitueix "La gran ilusión" (1937) en la carrera del mateix Renoir. Però és un film senzill i realista que també parla de l'amistat i de les classes socials, que combina sense problemes humor i tragèdia i demostra el profund coneixement de la naturalesa humana i l'amor del realitzador cap als seus personatges, fins i tot alguns dels alemanys.