Arremet contra la política d'aquest país i això no implica grans sorpreses; fins i tot, el gag en què comparen el Congrés dels Diputats amb un pati d'escola resulta força previsible.
La sàtira esdevé innòcua en un context tan delirant com l'actual, i potser no tothom l'apreciarà, a pesar de l'avís als títols de crèdit; al cap i a la fi, el personatge se situa a la dreta de Nox (sic), el partit polític que vol utilitzar-lo electoralment, i ja sabem que la dreta (o ultradreta) està de moda, i que hi ha hagut pinyes per sortir a la pel·lícula. En qualsevol cas, crec que el més destacable de la proposta -i motiu principal del seu èxit popular- és la seva total i absoluta incorrecció política, que inclou la incorporació en el repartiment (més enllà d'una col·lecció de cameos tan llarga com impagable) d'actors cancel·lats (no diré més). Segura/Torrente s'erigeix en l'equivalent modern dels bufons de l'edat mitjana, el boig que es permet dir les coses pel seu nom sense por d'ofendre. Perquè els qui es poden sentir ofesos o bé surten a la pel·lícula o bé ni tan sols l'aniran a veure; la resta, si conservem el sentit de l'humor, podem passar una bona estona, assumint que això no és Lubitsch i que estem davant d'un fenomen més sociològic que cinematogràfic, malgrat l'aclucada d'ull a "Ciudadano Kane", massa òbvia per als cinèfils i del tot incomprensible per a la colla de marrecs que omplen les sales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada