El 2025 aborda novament el gènere, traslladant-se ara a un barri de la perifèria de Barcelona, Vallbona, espai insòlit entre les autopistes i la muntanya, en contínua transformació: arquitectònica (els blocs d'habitatges substitueixen les precàries cases aixecades amb llurs mans pels immigrants andalusos els anys seixanta), humana (nous immigrants, de l'Àfrica, de l'Est d'Europa), o agressiva, com ho serà la construcció d'un túnel ferroviari que alterarà la plàcida i senzilla existència dels habitants d'aquesta "bona vall", que han après a viure amb ben poc i que afronten la fugacitat de la vida cuidant els seus horts, cantant o banyant-se al Rec Comtal (malgrat estar prohibit).
El projecte també ha requerit atreviment (van començar a rodar sense tenir confirmada l'aportació econòmica dels inversors) i paciència (tres anys i 400 hores de material); i tampoc no podem negar que una mica de sort han tingut, ja que tots els no-actors que apareixen són autèntics i impagables; però no podem obviar que "Historias del buen valle" és un documental de creació que, tot i tenir molt poc de creació (la narrativa s'aconsegueix quasi sempre amb el muntatge) i molt més de documental, demostra en cadascuna de les seves imatges, captades per la meva compatrícia Alicia Almiñana, que l'emoció i la saviesa són en cada gest, en cada paraula, però s'ha de saber trobar; Guerín ho fa i, si cal, ho adorna amb moments extraordinaris de cinema pur: em van semblar particularment admirables els plans successius dels nostres herois quotidians observant l'entorn -la seva muntanya, la Barcelona rica més lluny- reflectit als vidres de les seves finestres, amb mirades expectants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada