Ambdós títols apliquen la recepta de l'expressionisme en la il·luminació i els decorats per transportar-nos a l'Anglaterra injusta i segmentada de la Revolució Industrial. En aquest sentit, resulten magistrals. I les escenes inicials de "Cadenas rotas", o, millor dit, tota la part en què el personatge és un nen (i s'enamora d'una noia interpretada per una joveníssima Jean Simmons), tenen l'atmosfera gòtica i quasi onírica que l'adaptació demanava. Pel que fa a "Oliver Twist", tota la famosa part de l'hospici demostra una gran capacitat de síntesi, amb una sàvia utilització del muntatge, a l'altura del cinema silent.
La resta és igualment notable, però, tant en un cas com en l'altre, l'abundància de personatges i esdeveniments i el to fulletonesc (inseparable d'un original literari que pretenia, sobretot, atrapar el lector, més enllà de l'evident càrrega crítica), condueix a un ritme que ens pot semblar precipitat en alguns moments. Però les pel·lícules no podien ser molt llargues els anys quaranta (tot i que "Cadenas rotas" assoleix les dues hores); en qualsevol cas, Lean aconseguirà definir amb pinzellades breus la majoria de pintorescos personatges sorgits de l'afilada ploma de Dickens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada