D'altra banda, si els capellans i les monges que apareixen al film (els joves protagonistes estudien en escoles religioses, convenientment separats per sexes) demostren la seva desconnexió de la realitat, el realitzador no renuncia a buscar un cert sentit religiós a l'aventura d'aquesta parella molt precoç (ell té quinze anys, ella tretze) que tindran un fill de manera clandestina i molt precària, establint un paral·lelisme entre la funció de Nadal del principi i el cel rogent que celebra el miracle en el pla que tanca el film (amb cigonya inclosa).
Summers s'excedeix en algun moment buscant la complicitat de l'espectador (el de l'època, és clar, poc acostumat a aquests arguments), però cal reconèixer l'eficàcia de la proposta, gràcies sobretot al protagonisme dels nens (els pares i la colla d'amics), que propicien moments tendres (la venda dels cucs de seda per aconseguir diners) i humorístics, com quan volen viatjar a l'Índia per casar-se.
El missatge és molt clar: els nens són innocents i els adults una colla d'impresentables, des dels religiosos i els funcionaris fins al pare del jove protagonista, un masclista de manual. Per cert, inquietant el cas de la noia, amb un pare absent per motius de feina i una mare també absent per motius mai aclarits (contrapunt de la felicitat de la jove parella?).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada