La cosa s'allarga més del compte i les ferides apareixen ben aviat. Rossellini descriu hàbilment la dificultat de la parella per -diguem-ne- trobar-se; de fet, passen molt temps separats: ell se'n va a Capri a reunir-se amb coneguts ociosos mentre ella visita museus. Nàpols i els seus segles d'història són el contrapunt ideal per a una trama quasi revolucionària atès l'any de la producció. "Te querré siempre" és un dels fonaments del cinema modern i és un miracle, gairebé com el que contemplen els esposos desorientats en la darrera escena, al pas de la Verge.
5 comentaris:
George Sanders va perfecte com anglès "una mica estirat i orgullos" xD
Tota una obra mestra, a banda de tractat sobre les crisis de parella.
Bon Nadal!!
Todo un homenaje a Nápoles y alrededores.
Título fundamental tanto en la ética y exploratoria trayectoria fílmica de Rossellini como a su vez punto de referencia en el cine europeo de posguerra y más. Probablemente su película más influyente (que se lo pregunten a los muchachos de la nouvelle vague).
En su día, la comenté en mi blog. Ahí va el enlace:
https://moviemovieelblog.blogspot.com/search?q=te+querr%C3%A9+siempre
Yordi: Actor ideal per al paper. Un home que oculta els seus sentiments rere una màscara de cinisme.
Juan: Un dels primers títols a tractar seriosament les crisis de parella i, com bé dius, una obra mestra.
Trecce: También. Es casi una guía turística.
Teo: Toda la razón y muy oportuna la referencia que haces en tu reseña a la contundente afirmación de Jacques Rivette.
Una abraçada. Bon Nadal! ¡Felices Fiestas!
Publica un comentari a l'entrada