Les dues històries parlen del Bé i del Mal, de com es complementen i s'entrecreuen, i de com n'és d'ambigua la nostra naturalesa.
"No amarás", variació sobre el sisè manament, se centra en el jove Tomek, un noi solitari obsessionat amb una veïna a qui espia amb un telescopi des del seu dormitori. L'actitud del jove sembla reprovable, però el seu amor vol ser pur. La noia, més gran que ell, col·lecciona amants; i, en una escena bastant impactant, humilia el noi despertant el seu desig sexual. La cosa no acaba gaire bé i ella se sent culpable i també trista perquè enyora aquesta forma d'amor sincer. En l'escena final, com dèiem diferent de la vista a la televisió, imagina (o no) una altra versió d'ella mateixa i de la fugaç relació.
"No matarás" s'inspira, òbviament, en el manament cinquè.
Que tots tenim un cantó fosc sembla que el realitzador ho vulgui expressar a través d'una fotografia tenebrosa en què un filtre enfosqueix part dels enquadraments, sobretot en la primera meitat, que narra l'assassinat absurd d'un taxista.
La víctima no resulta gaire simpàtica. Tampoc no ho és el criminal, un jove que vagareja per Varsòvia, que escup al seu cafè amb llet i que molesta i empeny la gent amb qui es troba, tot i que es pot mostrar empàtic amb unes nenes que l'observen mentre esmorza, i que observa embadalit unes fotografies de la primera comunió (al final, sabrem per què).
Però el Mal i la degradació són arreu, en el caos d'uns barris d'immobles grisos amb rates mortes als tolls i gats penjats per adolescents que no tenen res millor a fer; o en un àmbit més controlat, el de la presó on han tancat l'assassí i on l'han de penjar en una cerimònia que Kieslowski mostrarà de la forma més crua -i realista- possible.
El film esdevé un al·legat contundent sobre la pena de mort, i la part final ens recorda forçosament "A sangre fría".
El personatge de l'advocat defensor, en canvi, és un jove idealista i bona persona, que experimenta traumàticament tot el procés, derrotat per la inexorabilitat del sistema i per la fatalitat dels esdeveniments.
Tant "No amarás" com "No matarás" evoquen una tristesa infinita, per la seva crua lucidesa, però també, encara que fos de manera implícita i no del tot conscient, pel retrat de la grisa societat soviètica. En qualsevol cas, són dues petites joies que mostren el talent d'un dels grans directors de l'Est.
5 comentaris:
Recordado, sobre todo, por este "Decálogo" y por "Tres colores".
Kiéslowski relata la relación de dos almas que provienen de una educación y unos entornos diferentes y con visiones alejadas de la vida social. Dos almas que un día confluyen para alumbrar las carencias de Tomek, tan falto de cariño como de experiencias vitales en el amor y el sexo. Encerrado en su habitación con un solo juguete, un monocular. La desprejuiciada y vitalista Magda será testigo del desamparo de Tomek, de su desesperanzado y afligido amor, del corto y doloroso itinerario de un amor imposible, haciendo más visible su propia soledad y desencanto. Acabará comprendiendo que hay amores que van más allá de los placeres carnales, sentirá cómo es que la quieran de verdad sin coartadas ni intereses espurios. Así, Kieślowski plantea dilemas morales sobre la dificultad de amar y las múltiples formas de entender el amor. Del lirismo extremo al placer puramente físico. Bellísima película.
Una abraçada.
Trecce: Así es, aunque tiene más películas estupendas, como "La doble vida de Verónica".
Pedro: Bellísima y muy lúcida en su análisis de las contradicciones humanas. En fin, lo expones muy bien en tu resumen.
Una abraçada.
Una obra monumental que ens parla de la societat polonesa sota el règim comunista, però també, en bona mesura, de la pròpia condició humana.
Una abraçada.
Totalment d'acord.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada