"Tardes de soledad" (Albert Serra, 2025) arrossega certa polèmica, en definitiva estèril, ja que la discussió sobre si és pro o antitaurina, sobre si l'autor hauria d'haver recollit o no el Premio Nacional de Tauromaquia, s'esvaeix davant la contemplació d'un film que, des de les primeres imatges, mostra obertament de què vol parlar: de la lluita a mort entre un home aferrat a uns codis gairebé religiosos i una bèstia que exhibeix un poder atàvic; una lluita fora del temps, brutal però també bellíssima, il·lustrada pel realitzador a través d'un molt notable treball sobre la imatge, de colors intensos, i els sons associats a la cerimònia (aquí no hem de parlar d'espectacle o de festa, sinó de cerimònia).
El torero d'origen peruà Andrés Roca Rey es revela, a més d'un paio destre i agosarat, un actor brillant, encara que sigui de manera inconscient, capaç d'expressar amb la mateixa intensitat la fúria, la introspecció i la devoció. El brau és menys expressiu, però les banyes i la sang, omnipresents i en primer pla, són ben eloqüents.
3 comentaris:
Hay gente a la que le encanta la polémica por puro placer, ¡qué se la va a hacer!
Resulta notable el valor etnogràfic i fins i tot antropològic d'una pel·lícula tan original com agosarada. A mi em va cridar l'atenció, en particular, l'actitud reverencial del seguici respecte el matador.
Una abraçada.
Trecce: Bueno, cada cual se entretiene como puede.
Juan: Sí, els de la quadrilla són punt i a part.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada