Repassant el bloc, constato que hem parlat d'ell en ocasió de títols com "Bonnie and Clyde", "La noche se mueve", "Agente doble en Berlín" (a les ordres d'Arthur Penn), "La conversación", "El jovencito Frankenstein", "Arde Mississippi", "El descenso de la muerte", "Bajo el fuego", "Marea roja", "Poder absoluto" o "Sin perdón".
Potser el títol més obvi seria "The French Connection", però aquesta me la guardo per a quan la revisi (amb la seva seqüela, que també caldria revalorar), i, en canvi, citaré un títol en què Hackman no és protagonista però excel·leix en un paper secundari a la seva mida.
Dirigida per Sidney Pollack el 1993, protagonitzada per Tom Cruise i Jeanne Tripplehorn, "La tapadera" inaugurava la moda de les adaptacions de John Grisham (en la mateixa dècada, trobarem "El informe pelícano", "El cliente", "Tiempo de matar", "Legítima defensa", "Conflicto de intereses" o "Cámara sellada", en què també apareixia Hackman), thrillers amb advocats entremig i notable sentit del suspens, més unes gotes d'acció i de denúncia. Pollack serveix el còctel amb la seva perícia habitual, ajudat per un guió molt hàbil en què va intervenir Robert Towne, i aconsegueix un títol entretingudíssim en què un jove lletrat té un dilema en descobrir que la màfia és el principal client d'un despatx tan endogàmic com mancat d'escrúpols.
Gene Hackman és el seu mentor, i ofereix una composició mesurada i elegant d'un individu dur en aparença i molt fràgil en el fons, que podria haver estat bona persona, però ha claudicat i participa de la corrupció dels gàngsters que té per clients i també per caps. La dona de Cruise li para una trampa aprofitant-se de la seva debilitat i el deixa en una posició tan delicada com la del dolent d'"Encadenados", de Hitchcock, pel·lícula indubtablement superior però que conté elements similars: una societat secreta de la qual és difícil escapar, dilemes morals, traïcions, espionatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada