Distribuida per A24 (cada dia m'estimo més aquesta productora independent, a qui devem en gran mesura l'actual auge del gènere fantàstic), "Heretic" (Scott Beck i Bryan Woods, 2024) no pot començar millor. Com en els bons contes d'horror, dues aparentment indefenses i molt dolces missioneres d'una congregació mormona truquen a la porta d'un llop amb pell d'ovella, un enigmàtic Hugh Grant; el somriure que li coneixem dels seus papers de comèdia, és el contrapunt ideal en aquesta trama progressivament pertorbadora en què l'enfrontament teòric al voltant del sentit de les religions deriva en un malson més palpable.
Els realitzadors demostren, en una magnífica primera meitat, la força dels primers i primeríssims plans quan hom sap com utilitzar-los; el tram final potser no és tan atrevit visualment, però certifica la qualitat del guió recuperant oportunament les pistes escampades al llarg de la història.
Es podria objectar que l'enfrontament dialèctic no és tan profund com aparenta o que els moments terrorífics no són, en el fons, tan originals, però la inclusió d'una coneguda peça de The Hollies en el moment àlgid de l'embolic i la informació sobre el presumpte plagi a càrrec de Radiohead, això sol ja justifica la pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada