El nord-americà Richard Basehart, Giulietta Masina i Franco Fabrizi repeteixen amb el director després de, respectivament, "La strada i "Los inútiles". Incorpora un altre actor americà, Broderick Crawford, en el paper del més veterà de la banda d'estafadors que ensarronen i foten els estalvis de la gent més miserable de la Itàlia rural o dels suburbis romans, un individu aparentment sense escrúpols però que és també una víctima, un fracassat que excusa el seu fracàs parlant de llibertat i que se sap vell i condemnat a morir pobre i sol.
Fellini evita els judicis morals en una pel·lícula duríssima, en què la humiliació i la tragèdia persegueixen els protagonistes: Picasso (Basehart), un aspirant a pintor sense cap talent, viu amb la por de perdre la seva família; Roberto (Fabrizi), el més eixerit de la colla, és descobert quan roba un portacigarretes en una festa plena de burgesos que anticipa les bacanals de "La dolce vita"; Augusto (Crawford) topa amb una víctima quan és al cinema amb una filla amb qui ha intentat reprendre la relació; al final, en la melodramàtica seqüència amb la noia paralítica que el pren per un autèntic bisbe, que és la disfressa que fa servir per plomar pagesos amb massa bona fe, l'estafador sentirà fàstic d'ell mateix i acabarà repudiat pels seus companys de malifetes.
4 comentaris:
Un film de gran dramatisme, amb el rerefons d'una picaresca molt de tradició mediterrània.
Una abraçada.
Les estafes són molt bèsties, sobretot atès que, en la majoria d'ocasions, els perjudicats hi contribueixen amb tots els seus estalvis. Però, certament, el menfotisme de la majoria de personatges resulta bastant mediterrani, impressió accentuada per la banda sonora -magistral- de Nino Rota.
Una abraçada.
Prolongando el retrato social iniciado en su film "LOS INÚTILES", Fellini partió de nuevo de planteamientos neorrealistas, debidamente reciclados para conformar un universo personal, en un nuevo acercamiento a unos seres de baja catadura moral, patéticos en su desesperanzado y errático itinerario, debatiéndose en el desconocimiento de sí mismos y el inevitable destino al que están abocados.
En la parcela del casting, me parece de justicia destacar la espléndida composición a cargo de un impensable Broderick Crawford.
Saludos.
Aunque la extracción social de los protagonistas no sea la de los burgueses de "Los inútiles", comparten la vileza y la falta de expectativas. Y también te doy la razón en lo que refiere al casting.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada