HIT MAN

Si analitzem la filmografia de Richard Linklater, observarem que moltes de les seves preocupacions semblen derivar d'una adolescència mal païda o de la síndrome de Peter Pan. 

En la nostra pròpia joventut, hem pogut observar com moltes noies -i la majoria dels nois- mostraven més devoció pels companys brivalls que pels setciències amb escasses aptituds socials. 

Potser ens estem posant massa filosòfics, però és que "Hit Man. Asesino por casualidad" (2023) comença amb una cita de Nietzsche, a càrrec del protagonista, un improbable (però cert) professor de psicologia i filosofia de la Universitat de Nova Orleans que, a les estones lliures, ajuda la policia a detenir gent que vol matar algú, fent-se passar per sicari. 

Si hem de fer cas a la pel·lícula de Linklater, els sicaris de veritat només existeixen al cinema. Deu tenir raó. I potser també té raó quan afirma, en paraules del professor-policia infiltrat, que folla millor qui no pensa. 

I el cas és que al protagonista (excel·lent Glen Powell) li passa com al Walter White de "Breaking Bad". Que descobreix en ell mateix una doble personalitat i que resulta més atractiu quan fa de dolent. Si més no, es lliga una sospitosa tan guapa com l'Adria Arjona, a qui, després d'haver-la vist a la curiosa però fallida "Parpadea dos veces", nomenarem descobriment de la temporada. 

És com "El profesor chiflado" amb maneres de thriller eròtic.