El personatge en qüestió és un adult que actua com un nen, un individu ridícul (tot i que el vestit amb vambes ara s'ha posat de moda) i asexuat, que rebutja una vegada i una altra les invitacions de la simpàtica noia de la botiga de bicicletes (així és més fàcil entendre el problema que va tenir l'actor quan el van veure masturbant-se en un cinema porno).
Una mena de Míster Bean americà sense la dolenteria del britànic, un paio amb bona fe que aconsegueix, en el seu periple per trobar la bicicleta que li han robat, fer-se amic d'un presidiari o d'una colla de moters.
"La gran aventura de Pee-Wee" no és, però, una versió moderna de "Ladrón de bicicletas", sinó un títol per al públic infantil que participa del slapstick més elemental i que no podem considerar una bona pel·lícula. Però per a Burton devia ser una oportunitat esplèndida de mostrar l'arsenal de gadgets que anirem retrobant al llarg de la seva filmografia: joguines i invents de color pastel, dinosaures de mentida i tota mena d'artefactes de la il·lusió que convergeixen en una visita als estudis de la Warner que preludia els gags iconogràfics presents en molts dels seus films o, potser fins i tot, la mirada a la fàbrica del cinema a "Ed Wood".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada