EL ÚLTIMO REFUGIO

"El último refugio" (Raoul Walsh, 1941) arrenca amb l'economia narrativa característica del realitzador. La sortida de Roy Earle (Humphrey Bogart) de la presó després d'obtenir l'indult es resumeix amb els plans d'un parell de diaris, de la clau que obre la porta a la llibertat, d'una breu passejada per un parc (els peus trepitjant les fulles caigudes fins que topen amb una pilota de beisbol que han perdut uns nens). 

No vull menysprear Sam Peckinpah, però allò que "La huida" tarda una bona estona a mostrar, al film de Walsh no dura ni cinc minuts. I, després, és la mateixa història: no deixen reposar al protagonista i li encarreguen un cop que sembla fàcil però en el qual l'acompanyaran uns socis més joves i molt ineptes. 

Si més no, la circumstància que l'atracament hagi de transcórrer en un hotel de Sierra Nevada (Califòrnia) li permetrà passar uns dies a la muntanya. 

"El último refugio", amb guió de John Huston i W.R. Burnett a partir de la novel·la del segon, és un títol mític però també una mica estrany, quasi surrealista. Com ja passava a "Los violentos años veinte", els arquetips s'inverteixen: la noia humil de qui s'enamora el protagonista, a qui, a més, ajuda a curar-se de la seva coixesa, no el correspon perquè està enamorada d'un agent d'assegurances divorciat (sic); en canvi, la ballarina que els acompanya en l'atracament (Ida Lupino) sent devoció per ell; però també és un símptoma que Earle no podrà escapar del cercle viciós de la delinqüència malgrat ser, en el fons, una gran persona; la parella fins i tot adoptarà un gosset amb fama de malastruc i el duran amb ells al robatori perquè no es quedi solet (sic). I, així, el film viatja del thriller al melodrama per finalitzar -una mica gratuïtament- com un western, amb el protagonista enfrontat a tota la policia de l'Estat des d'una de les muntanyes de la serra ("High Sierra" és el títol original). Si més no, l'alè romàntic de la història, rubricat per un final que parla de llibertat, i la consagració de Bogart en el paper de paio dur i perdedor entranyable, redimeixen la pel·lícula sobradament.