El film és un autèntic miracle. Amb una senzillesa només a l'abast dels grans realitzadors, compatible amb la crua intensitat d'unes imatges que posen la pell de gallina, Rossellini mostra tot el drama del conflicte bèl·lic, tota l'emoció i tota la violència inherents, alternant l'horror i la tragèdia (les morts inútils del primer episodi, la venjança als episodis de Florència i al darrer, als aiguamolls, amb la imatge colpidora del nen plorant entre els cadàvers de tota la família) amb moments d'una delicadesa i una tendresa aclaparadores: la trista història de la prostituta i el soldat americà a Roma; o del militar afroamericà a qui un nen ha robat les botes, desconcertat en descobrir la misèria que regna a Nàpols; o l'episodi genial dels tres capellans americans de diverses confessions i la seva breu estada al monestir, amb els monjos preocupats per salvar l'ànima del jueu i del protestant.
Una obra mestra.
4 comentaris:
Toda la barbarie, el sinsentido y lo execrable de los conflictos bélicos y sus tristes y penosas consecuencias es lo que Rosellini nos acerca con sencillez y realismo en esta producción que no deja de ser relativamente humilde y, quizá por ello, más cercana, impactante y realmente triste, porque la guerra, por desgracia, lo es para quienes la padecen.
Sin duda, aunque el director también deja un espacio para la esperanza y los buenos sentimientos, a través de ciertos personajes y episodios.
Una obra mestra, fruit d'unes circumstàncies excepcionals (sé que sona a tòpic, però és així com va anar la cosa).
Una abraçada.
Ni més ni menys.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada