DUNE: PARTE 2

Villeneuve no decep amb la continuació de "Dune", que arriba fins on també acabava la versió de Lynch, tot i que sembla que hi haurà encara una tercera part. I manté els encerts de la primera, centrada ara l'acció en l'ascens de Paul Atreides a messies del desert i en la seva creuada contra els Harkonnen i l'emperador. 

La distància amb la versió de Lynch es fa més gran. No és només que relació entre Paul i la noia fremen Chani (Zendaya) mereixi una mica més de metratge, com també passa amb la majoria de moments que el "Dune" de 1984 comprimia en plans bastant breus (comparant les versions, la primera sembla un tràiler); la diferència més òbvia resideix en la magnificència dels efectes especials i unes escenes d'acció filmades amb l'elegància que ja ha demostrat el director en títols anteriors, amb una banda sonora excelsa de Hans Zimmer i una utilització molt sàvia d'una paleta de colors bàsics: taronja i daurat per al desert d'Arrakis, amb presència puntual del blau per culpa de l'espècia, fins al blanc i negre de la cort imperial a casa dels Harkonnen. En fi, ja vam parlar del record de David Lean i no falten les reflexions sobre el poder presents en l'obra de Herbert. "Dune: Parte 2" és, en definitiva, un blockbuster modèlic que, com pertoca, reuneix un repartiment molt carismàtic: a part dels guapos protagonistes i dels que ja sortien a la primera part (Rebecca Ferguson, Stellan Skarsgard, Josh Brolin, Dave Bautista, Javier Bardem, Charlotte Rampling), trobarem a Austin Butler (d'Elvis a Feyd Rautha), Christopher Walken i Florence Pugh (l'emperador i la seva filla), Léa Seydoux i, en un paper molt breu, Anya Taylor-Joy.